LA METAMORFOSI DELS CUCS DE SEDA
Primera fase: l'ou
Els ous acabats
de pondre tenen un aspecte tou i són de color groc. A poc a poc van
prenent una coloració més fosca i un aspecte més dur. Els ous que
resten grocs o blancs, sense variar de color, són ous estèrils d'on
no naixerà cap larva.
Els
ous triguen entre 15 i 20 dies a fer l'eclosió a una temperatura
entre 20 i 24 °C. Passat el temps oportú (gairebé un any), a
la primavera, de dins dels ous surten unes petites larves de color
gris fosc, peludes i que no superen els 3 mm de longitud.
Segona fase: l'eruga
Acabades
de sortir de l'ou les erugues són
fosques i petites. El seu primer aliment és la closca de l'ou, molt
rica i nutritiva. Ha sigut necessari que l'eruga es mengés la closca
per poder sortir de l'ou, tot i que no se la mengen tota, només el
foradet per on surten. Després d'això el seu únic aliment seran
les fulles tendres de morera.
Al
cap de tres o quatre dies (segons la temperatura) els cucs de seda
realitzen una muda,
canviant la cutícula per
una altra major i part dels seus òrgans, entre ells les mandíbules.
Realitza un total de quatre mudes, passant per cinc etapes diferents.
La larva es queda quieta i estirada cap amunt, i un cop regenerats
els seus òrgans interns, surt de la seva pell, tot deixant-la
enrere, de manera similar que les serps. La màscara que conformava
el cap i les mandíbules, cau, deixant pas a la formació de les
noves. Al final d'aquesta fase els cucs de seda són d'un color
blanquinós, alguns amb ratlles grises.
Durant
aquesta fase el cuc de seda es dedica a fabricar el capoll
de seda,
on passarà a la tercera fase de la seva vida. Els primers metres de
seda són de color blanc. Amb aquesta primera seda,
no gaire valuosa per als humans, el cuc de seda fabrica els primers
suports i la part exterior blanca que envolta el capoll com un núvol.
Més tard apareix la seda de color, que pot ser taronja, groga o
també blanca. Els cucs de seda utilitzen prop d'un quilòmetre de
seda per construir el capoll.
Tercera fase: crisàlide
Quan
ha acabat de fer el capoll, el cuc de seda descansa, i uns dies més
tard fa una nova muda. En aquesta ocasió no canvia els seus òrgans
i mandíbules, sinó que es converteix en una mena de mòmia
anomenada nimfa, crisàlide o pupa,
amb una coberta que al principi és flonja i transparent, però que
al cap d'una estona és fa més dura i opaca. La nova forma es
perfila en el contorn. On abans hi havia les potes de cuc ara hi ha
unes pigues. Els cucs de seda resten adormits durant aquesta fase,
mentre que a poc a poc es van definint els ulls, les antenes, les
noves potes i el que més endavant seran les ales.
Quarta fase: imago
En
aquesta fase el cuc de seda és ja una papallona
de seda.
Per sortir del capoll té un líquid especial que fa que la seda es
desenganxi. Tot i l'ús d'aquest líquid, la papallona ha de fer un
gran esforç per sortir. Sovint necessita trencar una mica la seda,
un fil molt resistent. Per estirar les ales les papallones han de fer
molta pressió durant una bona estona. És per això que al principi
no poden volar. És en aquest moment també quan els mascles i les
femelles s'aparellen. Un cop acabat l'aparellament les papallones ja
poden volar i les femelles es dediquen a pondre els ous.
Aprenem amb les fulles
Què sabem de les moreres?
- Són arbres fruiters i els seus fruits són les mores.
- N'hi ha de blanques i de negres.
- És un arbre de fulla caduca. A la tardor li cauen les fulles i a la primavera les fulles li tornen a néixer.
- Les fulles de la morera serveixen per alimentar els cucs de seda.
- És un arbre que prové d'Àsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada